Una de les coses més habituals que ens trobem quan parlem d’educació sexual a l’aula és que alguns nens (parlem de nens varons, com ja intuïreu) ja estan sent «educats» en la desconnexió emocional.

Solen ser nens els pares dels quals (homes) deixen de tenir un contacte físic afectuós a partir dels 6, 7, 8 anys; deixen d’acaronar-los, deixen de tocar-los i les seves «mostres d’amor» es transformen en frases del tipus:
«Va, tu pots! Va, mascle! No siguis marieta! Els nens no ploren…
Alguns pares abandonen aquest afecte físic per la creença que aquest tipus d’amor farà els seus fills més vulnerables, o potser homosexuals, com si l’orientació sexual s’encomanés i, per descomptat, s’hagués d’evitar a tota costa.
Això té a veure amb la motxilla que aquests pares porten a l’esquena i que encara no han mirat. El salt generacional ens travessa a totes les persones, i el model educatiu, en segons quins homes, encara és una cosa fràgil.
Són aquests nens els qui més necessiten referents masculins més enllà de la masculinitat tradicional dominant i es troben amb grans dificultats per trobar-los. Fora de l’ambient familiar ens trobem amb pocs mestres i educadors, pocs homes la professió dels quals tingui a veure amb l’educació i les cures, i llavors, en què emmirallar-se per anar construint-se? Afortunadament, cada vegada hi ha més homes que cuiden, que nodreixen i empatitzen, això també ho tenim molt clar, però, tot i així, la tasca encara està molt pendent.
Darrere de tot aquest fenomen també hi ha el poc valor de les cures, tradicionalment encarregades a les dones: mares, mestres, educadores… No es tracta només de desaprendre, sinó de cultivar la bellesa de cuidar-nos entre totes les persones. A través de posar en valor les cures i els afectes, treballem per vincular-nos més enllà de la violència, la competitivitat o l’agressivitat.
Alguns nens, nois i homes continuen mostrant resistència a aprendre de les nenes, de les noies i de les dones i, mentre això no canviï, la desigualtat i les seves conseqüències continuaran presents.
Com a resposta a aquesta situació i a petició de les famílies, hem desenvolupat un nou taller: DE LA CURIOSITAT AL PLAER. Taller d’educació sexual per a nois. Hem pensat aquest taller com un espai segur i respectuós per parlar sobre sexualitat, cos i emocions, adreçat a nois preadolescents que vulguin reflexionar sobre el seu cos, la seva sexualitat i el plaer. Una sessió enfocada a entendre com funciona el cos i els canvis físics i emocionals que ja es produeixen i els que podrien venir en el futur.

Abordem la reflexió crítica de mites i pressions que els poden fer mal, així com conceptes de responsabilitat afectiva, respecte mutu i autocura. Es fomentarà un entorn participatiu i empàtic, amb dinàmiques i activitats dissenyades per acompanyar l’aprenentatge de manera clara. Si esteu interessades en aquesta formació per als vostres fills, grup de companys de classe o alumnes, la podeu sol·licitar a través del correu electrònic: formaciones@sexducacion.com
Equip Sexducacion