Una de les coses més habituals que ens trobem quan parlem d’educació sexual a l’aula és que alguns nens (parlem de nens en masculí, com ja intuïreu) ja estan sent “educats” en la desconnexió emocional.
Solen ser nens, qui els seus pares (homes) han deixat de tenir contacte físic afectuós amb ells, des dels 6, 7 o 8 anys: deixen d’acariciar-los, de fer-los abraçades i les seves “mostres d’amor” es transformen en frases del tipus:
“Vinga, tu pots! Som-hi, campió! No siguis una nena! Els nens no ploren...”
Alguns pares abandonen aquest afecte físic per la creença que aquest tipus d’amor farà els seus fills més vulnerables o potser homosexuals, com si l’orientació sexual es contagiés i, per descomptat, calgués evitar-la a tota costa.
Això té a veure amb la motxilla que aquests pares porten a l’esquena i que encara no han revisat. El salt generacional ens travessa a totes les persones, i el model educatiu en alguns homes encara és quelcom fràgil.
Són precisament aquests nens els que més necessiten referents masculins més enllà de la masculinitat tradicional dominant, i es troben amb grans dificultats per trobar-los. Fora de l’àmbit familiar ens trobem amb pocs mestres i educadors homes, pocs professionals masculins vinculats a l’educació i a les cures; i aleshores, on poden mirar per anar-se construint? Afortunadament cada vegada hi ha més homes que cuiden, que nodreixen i que empatitzen —això també ho tenim molt clar—, però tot i així la feina encara està molt pendent.
Darrere de tot aquest fenomen també hi ha el poc valor que tradicionalment s’ha donat a les cures, sovint atribuïdes a les dones: mares, mestres, educadores… No es tracta només de desaprendre, sinó de cultivar la bellesa de cuidar-nos entre totes les persones. Posant en valor les cures i els afectes, treballem per vincular-nos més enllà de la violència, la competitivitat o l’agressivitat.
Alguns nens, nois i homes encara mostren resistència a aprendre de les nenes, de les noies i de les dones, i mentre això no canviï, la desigualtat i les seves conseqüències continuaran presents.
Com a resposta a aquesta situació i a petició de les famílies, hem desenvolupat un nou taller: DE LA CURIOSITAT AL PLAER. Taller d’educació sexual per a nois.. Hem pensat aquest taller com un espai segur i respectuós per parlar sobre sexualitat, cos i emocions, dirigit a nois preadolescents que vulguin reflexionar sobre el seu cos, la seva sexualitat i el plaer. Una sessió enfocada a entendre com funciona el cos i els canvis físics i emocionals que ja s’estan produint i els que podrien arribar en el futur.
Abordem la reflexió crítica sobre mites i pressions que poden afectar als nois, així com conceptes de responsabilitat afectiva, respecte mutu i autocura. Es fomentarà un entorn participatiu i empàtic, amb dinàmiques i activitats dissenyades per acompanyar l’aprenentatge de manera clara. Si esteu interessades en aquesta formació per als vostres fills, per a un grup d'amics o companys de classe, la podeu sol·licitar a través del correu electrònic: formaciones@sexducacion.com
Equip Sexducacion
