Una de les coses més habituals que ens trobem quan parlem d’educació sexual a l’aula és que alguns nens (parlem de nens en masculí, com ja intuïreu) ja estan sent “educats” en la desconnexió emocional.
Solen ser nens, qui els seus pares (homes) han deixat de tenir contacte físic afectuós amb ells, des dels 6, 7 o 8 anys: deixen d’acariciar-los, de fer-los abraçades i les seves “mostres d’amor” es transformen en frases del tipus:
“Vinga, tu pots! Som-hi, campió! No siguis una nena! Els nens no ploren...”
Alguns pares abandonen aquest afecte físic per la creença que aquest tipus d’amor farà els seus fills més vulnerables o potser homosexuals, com si l’orientació sexual es contagiés i, per descomptat, calgués evitar-la a tota costa.
Esto tiene que ver con la mochila que esos padres tienen a las espaldas y que todavía no han mirado. El salto generacional, nos atraviesa a todas las personas, y el modelo educacional en según qué hombres, todavía es algo frágil.
Són precisament aquests nens els que més necessiten referents masculins més enllà de la masculinitat tradicional dominant, i es troben amb grans dificultats per trobar-los. Fora de l’àmbit familiar ens trobem amb pocs mestres i educadors homes, pocs professionals masculins vinculats a l’educació i a les cures; i aleshores, on poden mirar per anar-se construint? Afortunadament cada vegada hi ha més homes que cuiden, que nodreixen i que empatitzen —això també ho tenim molt clar—, però tot i així la feina encara està molt pendent.
Detrás de todo este fenómeno, también está el poco valor de los cuidados, tradicionalmente encargados a las mujeres, madres, maestras, educadoras… No se trata sólo de desaprender, sino de cultivar lo hermoso de cuidarnos entre todas las personas. A través de poner en valor los cuidados y los afectos, trabajamos vincularnos más allá de la violencia, la competitividad o la agresividad.
Alguns nens, nois i homes encara mostren resistència a aprendre de les nenes, de les noies i de les dones, i mentre això no canviï, la desigualtat i les seves conseqüències continuaran presents.
Com a resposta a aquesta situació i a petició de les famílies, hem desenvolupat un nou taller: DE LA CURIOSITAT AL PLAER. Taller d’educació sexual per a nois.. Hem pensat aquest taller com un espai segur i respectuós per parlar sobre sexualitat, cos i emocions, dirigit a nois preadolescents que vulguin reflexionar sobre el seu cos, la seva sexualitat i el plaer. Una sessió enfocada a entendre com funciona el cos i els canvis físics i emocionals que ja s’estan produint i els que podrien arribar en el futur.
Abordamos la reflexión crítica de mitos y presiones que pueden dañarles, así como conceptos de responsabilidad afectiva, respeto mutuo y autocuidado. Se fomentará un entorno participativo y empático, con dinámicas y actividades diseñadas para acompañar el aprendizaje de forma clara. Si estáis interesadas en esta formación para vuestros hijos, grupo de compañeros de clase o alumnos, la podéis solicitar a través del correo electrónico: formaciones@sexducacion.com
Equip Sexducacion
